Les entitats signants denunciem la pressumpta baixa massiva de persones del padró per part de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, una vulneració flagrant de drets fonamentals. Exigim transparència sobre aquest procés i que l’ajuntament s’adhereixi al Pacte pel Padró a Catalunya, perquè la garantía de l’empadronament és el primer pas per tal de construir un Sant Cugat segur, cohesionat i saludable per a totes les persones.
Al darrer ple del mes de juliol, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Jordi Puigneró, va anunciar que el consistori ha procedit a donar de baixa més de 4.000 persones del padró. La declaració es va produir durant el debat sobre el Pacte pel Padró de Catalunya, una proposta que el ple va rebutjar amb els vots de Junts, PP i VOX.
Aquestes dades s’han donat sense indicar les fonts, el context o, encara menys, el procediment per al qual s’hauria procedit a donar de baixa a aquestes persones. De fet, les consultes fetes fins al moment no confirmen si són efectivament baixes de persones que estan empadronades a Sant Cugat però no hi viuen o de canvis de domicili, en el qual les persones ja s’han empadronat al municipi on s’han traslladat però l’Ajuntament de Sant Cugat no les havia donat de baixa del seu registre municipal.
El tinent d’alcalde, Jordi Puigneró utilitza expressions pròpies de l’estil “trumpista”, com ara “regularitzar 4.000 baixes de persones inscrites de manera irregular”, “depurar una situació que no era fruit d’una bona gestió” o que aplicaran una política de “tolerància zero” aplicant comprovacions aleatòries per dissuadir a les veïnes d’empadronar-se, tot aplicant una política deliberada d’exclusió social institucionalitzada.
Des de La Floresta contra Fronteres, la Coordinadora Obrim Fronteres i les entitats signants volem expressar la nostra preocupació davant d’ aquesta situació:
Primer, pel fet que es pugui haver desempadronat a veïns i veïnes de Sant Cugat amb procediments més que dubtosos i amb una falta de transparencia i de seguretat jurídica total. Quins criteris ha seguit l’Ajuntament per revisar el padró de quines veïnes? Quines comprovacions ha fet per assegurar que viuen o no viuen al municipi?
Segon, perquè la falta de context i de fonts d’informació sobre aquestes dades amaguen una possible utilització del padró com a estratègia política. Una estrategia que lluny de promoure el benestar de la ciutadania alimenta els discursos d’odi i la criminalització de les persones en situació de vulnerabilitat. En comptes de treballar perquè tots els veïns i veïnes de Sant Cugat tingui una vida digna, amb accés als serveis de salut, l’escolarització, un habitatge, dret a l’oci o a la regularització administrativa, imposar traves a l’empadronament exclou a persones del registre municipal amb l’objectiu d’expulsar a les més precaritzades del municipi.
Buscar-se la vida és dignitat, no un frau
Davant les declaracions del tinent d’alcalde volem recordar que per rebre ajudes socials no n’hi ha prou amb estar empadronat/da i, per tant, lligar el padró amb un suposat abús de les ajudes és fals i és discriminatori.
A més, quan parlem de padró, hem de tenir en compte que les trajectòries vitals de les persones són diverses i complexes, sobretot d’aquelles més precaritzades. Moltes vegades, les persones s’instal.len i s’empadronen en un municipi i, en la recerca de feina o d’estabilitat, es desplacen temporalment a altres llocs on tenen família o persones conegudes. És possible que s’empadronin allà si hi troben una situació més estable, o que tornin al lloc d’origen. Que una persona s’absenti temporalment no vol dir que estigui cometent cap frau: vol dir que s’està buscant la vida.
A més, empadronar-se en un municipi no exigeix una residència fixa. La Llei de Bases del Règim Local estableix únicament que s’han d’inscriure al padró les persones que “visquin habitualment” en aquell municipi, sense requerir exclusivitat. I, en tot cas, demana estar empadronat/da en aquell on resideixi més temps.
També coneixem moltes veïnes de Sant Cugat que passen temporades a l’estranger per motius d’estudi, personals o laborals, i no per això perden el seu dret a estar empadronades. Amb quin criteri es retira aquest dret a les persones migrades o persones que no disposen d’un contracte de lloguer?
Finalment, cal recordar que donar de baixa del padró una persona que està en procés de regularització té greus conseqüències sobre la seva vida: l’accés a serveis bàsics, la interrupció del procés d’obtenció del permís de residència i treball, i el retard en el seu camí cap a l’autonomia. Però també té conseqüències sobre la ciutat, amb una part de la població invisibilitzada, que ha de recòrrer als serveis d’urgència i que no pot aportar de forma regular a l’economia i la societat local per no tenir reconeguda la seva ciutadania.
Per tant, l’únic motiu que justifica una baixa és que aquesta persona s’hagi empadronat en un altre lloc o que efectivament s’hagi comprovat que la persona ja no resideix a Sant Cugat (cosa que en cap moment ha quedat acreditada amb les declaracions del tinent d’alcalde).
El padró és un dret i una obligació per a tothom, també per als ajuntaments
El Pacte pel Padró és una iniciativa per tal que els ajuntaments assumeixin el seu compromís amb la legalitat vigent i amb els drets de la ciutadania. Ha estat impulsada per la Xarxa d’Entitats pel Padró formada per l’aFFaC – Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, Amnistia Internacional Catalunya, Càritas Catalunya, CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i de l’Alt Maresme, Coordinadora Obrim Fronteres, ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social, Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la infància i l’adolescència – FEDAIA, Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits – FEPA, Fundació Ficat, Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, Lafede – justícia global, Observatori DESCA i Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya – Pasucat. Aquestes agrupen alhora més de 200 entitats de reconeguda trajectòria i legitimitat.
Com recull la Llei 7/1985, de Bases del Règim Local (article 15), totes les persones tenen l’obligació d’empadronar-se al municipi on viuen i, per tant, els ajuntaments han de garantir i facilitar aquest tràmit a totes les persones que visquin habitualment al seu terme municipal, amb independència de la seva situació administrativa o residencial. Es tracta d’un tràmit que, a la pràctica, es fa necessari per accedir a drets bàsics com la sanitat, l’educació o els serveis socials, i també per iniciar processos de regularització i accedir al permís de residència i treball. No és un mecanisme que concedeixi drets, sinó un primer pas per garantir-los. Per tant, els ajuntaments tenen l’obligació legal de garantir aquest accés sense discriminacions ni traves administratives.
Creiem que Sant Cugat ha de ser també una ciutat oberta, cohesionada i de benvinguda on els veïns i Veïnes vegin respectats els seus drets i obligacions. Per això compartim la demanda de que l’Ajuntament de Sant Cugat s’adhereixi al Pacte pel Padró.
Igualment, lamentem la manca d’implicació i de resposta en aquest assumpte d’algunes de les forces polítiques que han signat aquest Pacte.
Els i les veïnes volem recursos i polítiques de cohesió
No és la primera vegada que l’Ajuntament promou polítiques racistes i discursos estigmatitzadors.
Des de La Floresta contra Fronteres i la Coordinadora Obrim Fronteres tenim constància que l’Ajuntament de Sant Cugat ha deixat d’empadronar persones migrades que viuen als nostres barris o ha imposat traves a persones que es troben en situació d’habitatge insegur anteriorment. Una decisió que expulsa les nostres veïnes, els nega els drets i les col·loca en una situació de més vulnerabilitat encara, obligant-les a viure en la marginalitat.
Així mateix, al gener de 2024, l’Observatori Sociològic de Sant Cugat va llançar una enquesta que incloïa preguntes amb un clar biaix racista, com: “Sant Cugat hauria d’acollir immigració fins al màxim de les seves possibilitats?”, “Les persones immigrades reincidents en delictes haurien de tornar al seu país d’origen?”, “Posar límits a l’arribada d’immigració és una política xenòfoba?”, “Una elevada immigració pot posar en risc les tradicions i la llengua del nostre país?”
Amb aquestes polítiques, l’Ajuntament de Junts continua implementant un model de ciutadania homogènia que estigmatitza les persones migrades i precaritzades, i erosiona la cohesió social. Aquest tipus de polítiques són les que creen el clima propici per a episodis violents com els progroms de Torre Pacheco, i per a l’auge del feixisme social i institucional.
Per contra, a Sant Cugat comptem amb experiències exemplars d’iniciatives ciutadanes que treballem per la cohesió social. Un exemple és la xarxa veïnal La Floresta Contra Fronteres, una xarxa autogestionada que, des de la solidaritat activa i el compromís comunitari, acompanyem persones migrades en situació de vulnerabilitat. Ho fem mitjançant una xarxa d’acollida en cases del barri, processos de mentoria, parelles lingüístiques, i un acompanyament proper en tràmits, formació i accés a la feina. A més, impulsem activitats culturals, trobades veïnals i jornades solidàries que generen espais reals de convivència, confiança i aprenentatge mutu.
Xarxes com la Floresta contra Fronteres són un exemple de que la migració i la diversitat enforteixen el teixit social. No volem ni podem permetre que tota la feina que fem amb tant d’esforç comunitari sigui llençada per terra amb polítiques de restricció de drets.
Volem ciutats on vivim en seguretat perquè els veïns i veïnes ens cuidem entre totes, on totes les criatures puguin anar a l’escola a aprendre i compartir, on totes les veïnes puguin tenir cura de la seva salut anant al CAP i on totes les persones puguin gaudir d’una vida digna.
Les entitats signants exigim:
- Transparència immediata sobre els processos de baixa del padró
- Demanem claredat sobre els 4000 expedients que el tinent d’alcalde diu haver donat de baixa. Saber si es tracta de baixes padronals o canvis de domicili que l’Ajuntament no havia eliminat del seu registre.
- En cas de baixes padronals, quins criteris s’han establert per revisar el padró dels veïns i Veïnes del municipi (quins si i quins no), quines comprovacions s’han fet, qui les ha fet, en quins períodes i quin termini de resposta s’ha donat.
- A les forces polítiques que han signat el Pacte pel padró al Parlament de Catalunya i a la Generalitat de Catalunya que vetllin per la correcta aplicació de la normativa sobre padró, sempre en favor de la ciutadania, tot seguint els acords assumits en el text del Pacte.
- Entendre l’ús del padró com a eina de cohesió social i no d’exclusió o com a estrategia política per treure vots a l’extrema dreta. Un municipi on totes les Veïnes poden empadronar-se és un municipi segur, saludable, democràtic i amb qualitat de vida per a totes.
- Garantia de drets i habitatge digne per a joves i persones migrats en situació de vulneració dels seus drets
Xarxes veïnals com La Floresta Contra Fronteres fa anys que denunciem que hi ha joves migrats en situació de carrer que sobreviuen gràcies a l’acollida veïnal, davant l’abandonament de l’Ajuntament. Necessitem habitatge ja per a aquests joves que formen part del barri. - Menys càmeres, més habitatge i recursos per poder desenvolupar vides dignes
En els darrers anys hem assistit a una proliferació de càmeres de vigilància a tota Sant Cugat. Aquest desplegament tecnològic, sovint justificat en nom de la seguretat, contrasta amb la manca de recursos i voluntat política per garantir drets fonamentals com el padró, l’accés a l’habitatge o a serveis socials. No volem un model de ciutat en què no hi ha mitjans per empadronar veïnes en situació vulnerable ni per oferir solucions habitacionals dignes, però sí per omplir el municipi de càmeres de vigilància.
Suport a les persones afectades
Des de la Coordinadora Obrim Fronteres, oferim el nostre suport a qualsevol persona que hagi estat donada de baixa del padró sense saber-ho, que hagi rebut una notificació sense cap explicació o que no tinguin clara la seva situació sobre el padró.
Al web de la coordinadora es poden trobar formularis en diversos idiomes a través del quals les persones amb problemes amb el padró poden contactar i rebre assessorament. Animem a tota la ciutadania que s’hagi vist afectada per aquesta suposada decisió de l’Ajuntament o per altres traves imposades pel consistori de Sant Cugat o altres municipis a posar-se en contacte per a que la puguem acompanyar.
Per últim, si detectem persones que viuen a Sant Cugat i que han estat donades de baixa de forma indeguda o a qui s’imposen dificultats injustificades per empadronar-se, posarem en marxa totes les mesures legals oportunes per garantir l’empadronament dels veïns i veïnes, tal com marca la llei.
Sant Cugat és diversa i aquesta diversitat és riquesa. Aprofitem-la, donem-li espai, destinem més recursos per a l’acollida, el padró, l’educació o l’habitatge i creem entorns més justos, cohesionats i segurs per a totes les persones.